Publicitat pública

L'altre dia, passant pel carrer de darrera de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa, vaig veure un detall que em va mosquejar. Potser ja fa molt temps que hi és, però em vaig adonar que una de les cistelles de basquet del pati de l'institut té patrocinador:

Si es tractés d'un centre d'ensenyament privat ho entendria, però que en un centre públic es faci publicitat d'una autoescola és vergonyós, ja que és un indret infestat de clients potencials per a aquest negoci. Per tant em sorgeixen les següents preguntes:

- Quin preu ha pagat aquesta autoescola per anunciar-se en un mitjà tant suculent?

- Quina part d'aquest preu ha repercutit directament en l'institut, més que a la butxaca d'algú?

- Realment "l'encertes" anant a aquesta autoescola?

El concepte tram-tren

Fa unes setmanes vaig llegir un article al Regió7 que tractava d'una proposta del Govern d'utilitzar un tramvia a Manresa, que alhora servís per comunicar-se amb poblacions del nord de la comarca a través de les actuals vies dels trens miners de Súria i Sallent. Sembla una idea bastant sonada però ja fa molts anys que s'està implantant amb èxit a Europa: és el concepte tram-tren. Tal com el seu nom indica, el tram-tren consisteix en un tramvia que recorre els carrers d'una ciutat però que s'uneix a les vies del ferrocarril convencional per poder donar servei a les poblacions o barris dels afores. Dit més fàcil: un tramvia utilitzat com a tren de rodalies. D'aquesta manera s'eviten els transbordaments d'un vehicle a un altre i s'estalvia material ferroviari.

La ciutat pionera on es va crear aquest sistema és la població alemanya de Karlsruhe, l'any 1992, on el tramvia de la ciutat agafa les vies de la Deutsche Bahn per servir de transport els pobles de tota la comarca. A Alemanya han seguit implantant aquest sistema les ciutats de Nordhausen, Saarbrücken i Kassel, entre d'altres. A França existeix el tram-tren de Paris i s'està realitzant el de la població alsaciana de Mulhouse. Espanya no està al marge d'aquest sistema i ja està en marxa un tram-tren que uneix la ciutat d'Alacant amb Benidorm i Dènia.

Aquest sistema de transport és altament eficaç, però també altament inviable si ho volem aplicar a Manresa. Espanya (i aquí incloc Catalunya) forma part de la Comunitat Europea, però la nostra societat no disposa d'unes qualitats europees que són bàsiques pel bon funcionament dels tramvies: l'educació i el respecte. Si en una ciutat cosmopolita com Barcelona ja hi van haver una pila de merders pel fet de conviure amb el tramvia, la caòtica circulació manresana no pot suportar de cap manera la presència d'un d'aquests vehicles. El que és més viable seria muntar un servei d'automotriu diesel que utilitzés les infrautilitzades vies dels trens miners. D'aquesta manera es crearien dues línies de tren:

- Línia del Cardener: Manresa, Parc de l'Agulla, Pineda de Bages, Presó dels Lledoners, Callús, Súria.

- Línia del Llobregat: Manresa, Parc de l'Agulla, Pineda de Bages, Ampans, Santpedor, Sallent.

També vaig llegir al Regió7, que es volia estudiar la proposta de fer un metro a Manresa. Doncs aquesta idea encara és més absurda que la del tramvia, ja que suposa una inversió molt superior a la quantitat de passatgers que utilitzarien (o amortitzarien) aquest servei, pel fet de tenir una àrea de cobertura massa limitada.

Publicitat enganyosa

Avui us vull comentar un anunci que m'ha fet molta ràbia. He anat al meu bar habitual (el Frankfurt Guimerà) i m'he posat a llegir el Mundo Deportivo. A l'última plana he trobat la font de la meva indignació:


Aquest anunci consisteix en un servei d'avisos al mòbil sobre les últimes actualitats esportives, però a la pantalla del mòbil hi surt una melé entre les seleccions argentina i sudafricana de rugby. Com a amant del rugby m'indigna que un diari presumeixi de pluriesportivitat, mentre que dos terços de les seves pàgines van destinades al fútbol. Em pregunto quin percentatge d'aquests missatges de mòbil no són sobre futbol. Almenys podrien ser sincers i posar la foto d'algun jugador multimilionari del barça, d'aquells que us fan caure la baba quan demostren el què són capaços de fer a cops de talonari, com el capullo d'en Messi per exemple.

No, we can't!

Ells són el melic del món. Si Estats Units es tira un pet, els vents atlàntics ens fan arribar tota la bafarada. Qui és president d'aquest país, es pot considerar president del món sencer. Enmig de tot això: un negre (no és un adjectiu despectiu, sinó descriptiu!).
Obama ha triumfat sobretot per la gran campanya mediàtica del "Yes, we can". És una tonteria, però està en boca de tothom, la gent està que no caga. Sembla una publicitat més pròpia de la Coca-Cola o de Nike que d'un partit polític.
Aquest paio ha arribat a president gràcies a les idees de canvi en una societat que ja estava fins els collons del Bush (tampoc era tant difícil superar una patata fregida McCain). Aquest fet em resulta fortament familiar amb el que va passar a Espanya: tothom va acabar fins els pebrots del PP i va sortir com a president el pallasso del Zapatero, argumentant el canvi que necessitava el país. Al principi molt talante i molta polla, però ha acabat sent un desgraciat igual que els altres. O sigui que Obama: "o-va-má" rápido que ZP, o se't mengen viu. Tenint com a precedent en Kenedy, algú ja ha fet apostes sobre quan de temps dura de president fins que el matin? Que en aquella banda de món hi han molts sonats!

Ara que hi penso, a mi se m'està enganxant la cultura yanky: cada dia estic més gras i porto un cotxe de benzina de gairebé 5 metres de llarg que gasta un ou. Per cert, els cotxes grossos deu ser una de les poques coses que no se'ns encomana dels nordamericans: us imagineu circular per Manresa amb aquells cotxassos??? Aleshores tothom em faria cas i us desplaçaríeu a peu.