Malson al Camp Nou!

Aquesta nit he tingut un malson horrible: he pogut veure el dia en què la meva passió pel rugby es convertirà en odi. Una imatge val més que mil paraules:

Que Sant Chabal ens salvi de l'afició espanyola, amen!!!!!!!

Esforç editorial

Avui us vull recomanar una revista esportiva molt interessant, que es publica des del novembre del 2006. Es tracta de la revista ESFORÇ. Té una tirada de 10.000 exemplars i es pot trobar en certs quioscos, botigues esportives o gimnasos. Consta de 112 pàgines amb un xic d'excés publicitari, però amb un contingut fotogràfic molt artístic i fashion. Però sobretot destacaria tres aspectes que la fan única:

- Està escrita en català. S'agraeix molt "l'esforç" editorial que suposa tirar endavant publicacions en català i no caure en la deshonra de diaris tant fastigosos com l'Sport o el Mundo Deportivo. Aquests diaris trenquen la teoria que manté molta gent de relacionar el Barça amb el catalanisme.
- Es tracta el futbol al mateix nivell que els altres esports. En aquesta revista, a diferència dels diaris abans mencionats, el futbol no ofega la resta de disciplines esportives i ocupen tots el mateix espai, donant suport als esports "minoritaris".
- Reconeixement als esportistes nacionals: Als Països Catalans hi tenim bons esportistes que aquesta revista destaca a través de reportatges.

Si no heu tingut la oportunitat de trobar-vos-en cap en format de paper, podeu veure integrament tots els números de la revista a la seva pàgina web: http://www.esforc.com/

Iurops libin a celebreixon

Són dies de celebracions al carrer per culpa del puto Barça de merda. El Barça és un equip de futbol, un esport que en les seves categories superiors consisteix en competir entre tots els equips per veure quin li paga més diners a un negre per marcar gols. Em sorprèn veure gent saltant pel carrer celebrant una proesa de gol pel qual el seu autor ho celebra pensant amb la prima que rebrà; o una persona que es queixi dels moros i el diumenge se'n va al camp nou amb una samarreta de l'Eto'o; o que la premsa esportiva sapiga omplir més de mig diari amb futbol, fins i tot quan no hi han partits. En fi, que estic fins a la polla de sentir a parlar del maleït Barça.

Per això us proposo unes altres celebracions que hauriem de tenir en compte a l'hora de sortir al carrer a desmadrar-nos:

1. Festa al carrer Gènova de Madrid: Quins records! Aquelles eleccions generals d'eufòria desfermada davant de la seu del PP. Les joventuts populars i cristianes de Sant Feliu de Pallerols organitzaven un autobus a Madrid per celebrar les victòries del partit polític que més ha fet per la nostra gloriosa pàtria. Això si que eren celebracions!!! (això és broma.....)
2. Nou membre de la familia reial: Cada cop que la Leti i les altres berres reials pareixin un engendro, hauriem de sortir tots i totes al carrer per celebrar que acabem de ser pares i mares. En el fons aquell infant ens pertany. Som 46 milions de persones a l'estat espanyol que li haurem de pagar la millor roba, la millor educació, els millors metges, la millor farla, la millor de tot. Per tant, alegrem-nos de comptar amb un nou membre a la familia reial sortint al carrer i pitant amb els cotxes.
3. Noves lleis: Quan en la vostra lectura diària del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), us dongueu compte que s'ha aprovat la Llei 25-3286/2009 que estableixi un increment de les pensions. Aleshores que tothom surti al carrer a cridar consignes lloant la feina del govern, ja que el dia de demà tindrem un futur esperançador i els polítics no ens deixaran tirats.
4. La grossa de Nadal: Si el 22 de desembre esteu mirant el sorteig de la grossa i veieu que toca al vostre poble. Encara que no hagueu comprat aquell número és molt important que sortiu al carrer a celebrer-ho. Emporteu-vos un cistell ple d'ampolles de cava i aneu ruixant a tothom. No veureu un puto duro i seguireu sent igual de desgraciats, però amb una mica de sort sortireu a la tele, i això mola!
5. Carrefour: No em digueu que quan ha sortit alguna oferta de 2x1 o similars al Carrefour no us heu plantat mitja hora abans d'obrir davant la porta, equipats amb pancartes i trompetes per celebrar tan feliç aconteixement.

Tot això són vajanades però el tema és preocupant. Jo em considero una persona tolerant i comprensiva, ja que aquests dies no he trucat a la Policia Local ni als Mossos per denunciar tots els subnormals que tiraven petards o pitaven amb els cotxes. Per tant, quan l'USAP de Perpinyà guanyi la lliga francesa de rugby i surti pels carrers a pitar a les 11 o les 12 de la nit, us prego que tingueu la mateixa comprensió que jo.