Sant Jaume FC

Aquest poble de la foto és Sant Jaume de Frontanyà, vist des del Cingle de les Forques. Aquest municipi berguedà destaca per ser el que té menys habitants de tot Catalunya, ja que sols hi viuen... en fi, busca-ho al Google!
Però des de les alçades es veuen unes línies blanques darrera el poble que criden l'atenció. Acostem-nos-hi una mica més. Vaja, vaja! Jo diria que és un camp de futbol!

Doncs si senyors! Aquesta gent no s'està d'òsties i dibuixen un camp de futbol allà on els rota, o simplement on bonament poden. Ara davallarem cap el poble per veure-ho de ben a prop:

Això si que són pebrots! Es podria dir que a Sant Jaume han creat una nova modalitat futbolística a l'estil "humor amarillo", que si ara esquivo un arbre, que si ara xuto pendent amunt. Almenys de manca d'ombra no es poden queixar!

Messi, Eto'o, Roberto Carlos, Ronaldo, i els que no conec: Veniu a jugar aquí, pijos milionaris fills de puta!!!!

Montilla indepe

L'altre dia vaig veure una imatge al diari que em va fer esgarrifar. Mireu-la bé, és impactant:


No, no, amics! No és la cara de capullo del nostre honorable (quin remei) President. Em refereixo al símbol del faristol des d'on parla. Es tracta d'un acte de les Joventuts Socialistes de Catalunya, en què va sortir-ne elegit un nou president. Però darrera d'aquest moviment polític juvenil s'amaga un logotip vergonyós. Si a la foto de dalt no us hi heu fixat bé, aquí teniu una imatge detallada:

Que les Joventuts d'ERC tinguin una estelada al seu logotip és justificable; que les Joventuts Nacionalistes de CiU també la tinguin, ja comença a ser preocupant; el que és intolerable és que en el logotip de les JSC hi surti una estelada representant un puny enlaire.

Havent vist això, jo em podria sumar a la insensatesa espanyolista: Montilla és independentista!!!!

Manresa, posa't guarra!

M'apunto a Manresa, sobretot si és per trinxar-la!

Menys mesquites i més puticlubs!

Art penitenciari

Si últimament heu passat per l'Avinguda Tudela de Manresa, suposo que haureu notat la presència d'una gran ferramenta que us haurà fet exclamar: "Què és aquesta puta merda?". Doncs sapigueu que això serà una plaça pública, que consta d'uns quants arbres raquítics envoltats per una estructura metàl·lica rodejada de reixes. Per salvar el desnivell existent entre la plaça i l'avinguda, s'han fet uns murs de formigó que afegeixen encara més caliu a la que potser serà la plaça més fashion de Merdesa, ai, Manresa.

Com ja sabeu, quan es va projectar la presó del Bages tothom es va posicionar en contra pels problemes que podria comportar, però ara aquesta desgràcia ens dóna els seus fruits. Per fi ha arribat a la gran capital la primera mostra d'art penitenciari, una plaça dedicada a l'equipament que la comarca necessitava, és el ja mundialment aclamat "Lledoner's style".

Fa una pila d'anys que l'Associació de Veïns de la Plaça Catalunya es barallava perquè aquest solar fos el pulmó verd del barri, però l'ajuntament ha superat llargament les expectatives i ens ha ofert aquesta meravellosa plaça, un espai on els més petits podran jugar a ser convictes, i on la presència de moros donarà un aire de Guantánamo a aquesta ciutat on cada actuació fa gala de la brillantor d'idees de l'equip municipal.

Jo, des d'aquest modest mitjà, faig una crida a tots els veïns i veïnes del barri. Un cop inaugurada la nostra envejadíssima plaça, organitzarem la I Vomitada Popular per donar-li la benvinguda que es mereix. Després de la gran trallada, omplirem uns quants bidons de vòmits i els buidarem a l'ajuntament en senyal d'eterna gratitut.

Ara seriosament, jo encara tinc la remota esperança que això serà provisional. No em faig a la idea que hi hagin tants subnormals com per projectar i aprovar aquesta porqueria.

Impresions de Liverpool

La setmana passada vaig anar a Liverpool a veure "sorrys" amb dos companys de feina, ja que ens van avançar una setmana de vacances de l'agost per culpa de la crisi (com tot). Perdoneu la meva falta d'originalitat, però imitaré el blog de l'amic Pordiosero i faré un resum del viatge en imatges. Podria posar fotos dels llocs bonics que vem visitar, però això faria baixar molt el nivell del blog. Per tant, aquí teniu un resum de les xorrades i bestieses que ens vem trobar:

El dimarts 3 de març al matí vem anar de visita per Liverpool. El tema de la merda dels gossos el tenen tant conscienciat que fan graffitis al terra i tot. La veritat és que de merda pel carrer n'hi havia moltíssima, però de merdes de gos no en vaig veure cap!
Vem veure la barberia més cara de Liverpool, on tallar-te el pel et costa un "runyó".
El dimarts a la tarda vem anar a l'estadi Anfield Road a veure un partit del Liverpool FC, que personalment vaig trobar molt aborrit, però el millor de tot va ser la cantada popular del "You'll Never Walk Alone". Em va cridar l'atenció l'educació que hi ha en aquell estadi: si dius paraulotes et foten al carrer!!! Ja m'agradaria veure-hi aquells del "Ho haveu vist!?"
Després del partit vem anar a menjar un tradicional "fish & chips", una delicatessen reservada als estomacs més valents. És un tall de peix desconegut amb un arrebossat monumental acompanyat de patates fregides amb els més selectes olis de fregidora. A la foto surt el què no vaig tenir collons d'acabar.

El dimecres dia 4 vem anar a visitar Chester, un poble molt pintoresc del sud de Liverpool, a tocar de Gal·les. Vem entrar a l'esglèsia amb intenció de veure algun escolanet, però ens vem endur una gran sorpresa al trobar-nos un self service en el seu interior. Cal dir que no vem tastar els pets de monja...

A Chester vem visitar l'únic museu que tenia entrada gratuïta, que era bastant merdós. Presumien d'estar adaptats al 100% per a persones minusvàlides. No m'extranya després d'haver vist l'ascensor més curt del món, per salvar un parell de graons.

El dijous dia 5 vem arribar-nos fins el nord de Gal·les per visitar Conwy, un petit poble enmurallat amb un castell medieval força interessant. Com que els ciutadans de Conwy no volien haver d'agafar el bus als afores, ara els conductors d'autobus cobren un plus de perillositat per haver de travessar les muralles amb una precisió quirúgica. Aquesta línia continua si que és inviolable!!!

Aquí estem molt ben acostumats, però allà dalt a tot arreu vem trobar pixadors comunitaris que treuen tota intimitat i inviten a la convivència entre homes, tot i que per alguns pot ser una font d'enveges. La qüestió és que en els lavabos anglesos es crea un microclima propiciat per la barreja d'orines alienes i la manca de pendent suficient a la part inferior del pixador cap el desguàs.
Per acabar, us diré que a Gal·les em vaig sentir a gust pel fet de ser una nació sense estat com nosaltres. Tenen un idioma propi, el galès, que és molt diferent a l'anglès. Em vaig aprendre quatre paraules en galès però ningú em va fer cas, per això diuen que només el parla el 20% de la població. Em va alegrar veure el distintiu a la matrícula d'aquest cotxe, però igual que aquí el portava molt poca gent.

Almenys tenen seleccions nacionals...