Coprofacebook

Benvinguts de nou a aquesta merda de blog que vaig tancar per avorriment, però que en el fons he trobat a faltar una mica. Quan veia alguna cosa pel carrer que em cabrejava pensava: "si ara tingués el blog, m'hi cagaria!"

Quin millor tema per ressucitar aquest blog que el fenòmen del moment, la web d'internet que fa moure la societat actual dintre un mar d'excrements:

EL COPROFACEBOOK

Això mateix senyors i senyores, el facebook és una tifa gegant on tota la humanitat es refrega la merda mutuament. Fins i tot està mal vist no tenir un compte al facebook. La meva germana, els meus amics i amigues, els companys de feina, tothom em fa la mateixa pregunta: "tu estas al facebok???", i jo responc: "el facebook em sua la polla!!!" o "això és per tafaners"
Fins i tot aquest fenòmen ha posat de moda un verb i totes de seves declinacions: el verb AGREGAR. Només faig que sentir aquest verb per tot arreu: ja t'he agregat, saps qui té agregat el Fulanitu?, quan arribi a casa et busco i t'agrego, entre altre aplicacions del verb.
Abans la gent anava a la peixateria, al bar o al banc de la plaça per tafanejar les curiositats dels altres; ara tothom es troba al facebook en un entorn virtual de xafarderia i falsetat.

He de reconeixer que jo també he pecat. No n'estic gens orgullós i em fa molt de mal reconeixer-ho: jo també he estat al facebook!!!! Va ser per culpa d'un company de feina, que en un sopar va fer correr el bulo que al facebook hi sortia una nena maca de la feina ensenyant els pits. El rebombori va ser tal, que no em vaig poder resistir d'entrar a aquesta maleïda pàgina i registrar-me per veure tant preuat tresor. Llavors va resultar que per veure les fotos d'aquesta noia m'hi havia de fer amic, i que en realitat lo dels pits era trola. Aprofitant l'avinentesa, vaig estar xafardejant les fotos de les altres noies del curro i les persones agregades de la gent que conec. Aleshores vaig donar-me compte que el fenòmen facebook m'estava entrant a la sang, i per no caure en la desgràcia dels altres facebookistes vaig decidir donar-me de baixa al cap de dos dies. Per tant, considero que em queixo d'aquest fenòmen amb coneixement de causa. De fet, això del facebook és una moda com una altra, i tinc l'esperança que passarà aviat. Jo diria que a finals d'any ja ningú parlarà del coproface dels pebrots.

Espero que agregueu molts amics i sobretot, quan tingueu problemes o estigueu deprimits, expliqueu-me quants d'aquest amics del facebook us hauran ajudat, pringats!!!

Fins a la propera!