El dimarts 3 de març al matí vem anar de visita per Liverpool. El tema de la merda dels gossos el tenen tant conscienciat que fan graffitis al terra i tot. La veritat és que de merda pel carrer n'hi havia moltíssima, però de merdes de gos no en vaig veure cap!
Vem veure la barberia més cara de Liverpool, on tallar-te el pel et costa un "runyó".
El dimarts a la tarda vem anar a l'estadi Anfield Road a veure un partit del Liverpool FC, que personalment vaig trobar molt aborrit, però el millor de tot va ser la cantada popular del "You'll Never Walk Alone". Em va cridar l'atenció l'educació que hi ha en aquell estadi: si dius paraulotes et foten al carrer!!! Ja m'agradaria veure-hi aquells del "Ho haveu vist!?"
Després del partit vem anar a menjar un tradicional "fish & chips", una delicatessen reservada als estomacs més valents. És un tall de peix desconegut amb un arrebossat monumental acompanyat de patates fregides amb els més selectes olis de fregidora. A la foto surt el què no vaig tenir collons d'acabar.
El dimecres dia 4 vem anar a visitar Chester, un poble molt pintoresc del sud de Liverpool, a tocar de Gal·les. Vem entrar a l'esglèsia amb intenció de veure algun escolanet, però ens vem endur una gran sorpresa al trobar-nos un self service en el seu interior. Cal dir que no vem tastar els pets de monja...
A Chester vem visitar l'únic museu que tenia entrada gratuïta, que era bastant merdós. Presumien d'estar adaptats al 100% per a persones minusvàlides. No m'extranya després d'haver vist l'ascensor més curt del món, per salvar un parell de graons.
El dijous dia 5 vem arribar-nos fins el nord de Gal·les per visitar Conwy, un petit poble enmurallat amb un castell medieval força interessant. Com que els ciutadans de Conwy no volien haver d'agafar el bus als afores, ara els conductors d'autobus cobren un plus de perillositat per haver de travessar les muralles amb una precisió quirúgica. Aquesta línia continua si que és inviolable!!!
Aquí estem molt ben acostumats, però allà dalt a tot arreu vem trobar pixadors comunitaris que treuen tota intimitat i inviten a la convivència entre homes, tot i que per alguns pot ser una font d'enveges. La qüestió és que en els lavabos anglesos es crea un microclima propiciat per la barreja d'orines alienes i la manca de pendent suficient a la part inferior del pixador cap el desguàs.
Per acabar, us diré que a Gal·les em vaig sentir a gust pel fet de ser una nació sense estat com nosaltres. Tenen un idioma propi, el galès, que és molt diferent a l'anglès. Em vaig aprendre quatre paraules en galès però ningú em va fer cas, per això diuen que només el parla el 20% de la població. Em va alegrar veure el distintiu a la matrícula d'aquest cotxe, però igual que aquí el portava molt poca gent.
Almenys tenen seleccions nacionals...
1 comentari:
Lo dels minusvalids te collons.
Una puta rampa em sembla que faría el mateix servei...
Publica un comentari a l'entrada